En la pràctica següent realitzaré l'anàlisi complet de tres imatges:
En aquesta fotografia veiem dos jugadors de futbol en la seva presentació a l'estadi La Romareda. Es tracta d'una fotografia al natural. És simple, icònica, monosèmica i estereotipada, ja que s'han fet moltes iguals.
El format és rectangular i es tracta d'un pla conjunt, ja que veiem dues persones i, de fons, part de l'estadi. Respecte la angulació, podem afirmar que es frontal i normal.
La composició és clàssica, perquè els homes es troben al centre de la foto. Trobem dos punts d'interès: els dos futbolistes; i com a línies de força veiem les franges de la camiseta groga i negre. Trobem aire a la part esquerra del cel
Parlant de la llum, es tracta de llum tova, natural i picada. Hi ha contrast entre les persones i el fons.
Estem davant una imatge en color, on destaquen els colors clars. La textura és suau i és una fotografia nítida amb molta profunditat de camp, ja que veiem els edificis del fons ben definits.
Aquesta imatge em transmet felicitat. Veure aquests dos jugadors em fa sentir alegre, segur i emocionat.
En la segona imatge veiem a Andrés Iniesta celebrant el gol que va marcar al Mundial de Futbol de 2010 amb la camiseta a la mà. Darrere veiem els jugadors holandesos "destrossats" sobre el terreny de joc.
Es tracta d'una fotografia al natural. És composta, icònica, monosèmica i estereotipada.
El format és reenquadrat, i veiem un pla conjunt entre el jugador i el camp. Respecte l'angulació, és frontal i normal.
La composició de la imatge és de terços, ja que Iniesta es troba a una de les línies de terços. Destaquen, com a punts d'interés, la pilota, el propi jugador español i els jugadors holandesos del fons. Les línies de força predominants són les de la tanca publicitària. Hi ha moviment, ja que el jugador està celebrant un gol.
La llum és artificial (focus), dura, picada i normal. La textura és rugosa per l'herba del camp i veiem un clar enfocament selectiu, ja que només es veu nítid el futbolista d'España i no el fons ni els altres jugadors.
Aquesta imatge em transmet felicitat i em permet recordar aquell moment de tanta alegria que vaig viure un 11 de juliol de 2010.
L'última imatge a comentar és aquesta. Veiem un gos a trenc d'alba en una platja.
És una imatge al natural, simple, icònica, monosèmica i, sobretot, estereotipada, ja que he vist moltes fotografies de gossos a la platja.
El format és rectangular i es tracta d'un pla general, on veiem el gos i el paisatge de fons, amb una angulació lateral i normal.
La composició és clàssica, ja que l'animal està al centre, i com a punt d'interès cal destacar el gos. D'altra banda, com a línies de força, destaquem la de l'horitzó i la que separa la sorra de l'aigua. Hi ha moviment, perquè el gos té una pota alça la qual ens indica que s'està movent. Veiem aire a la part del cel.
La llum és natural i tova, ja que les ombres no estan ben definides perquè la llum és de matí. L'angle és normal i lateral (o posterior, segons el punt de vista). És una fotografia en colo, on destaquen els tons clars La textura és suau i és una imatge nítida, amb profunditat de camp.
Em transmet sensació de tranquil·litat, calma i pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada