IMPORTÀNCIA DEL SO

En aquest post, mostraré la importancia del so en les pel·lícules.

• Pirmer de tot, mostraré una escena d'una pel·lícula: Escena normal
• A continuació, la mateixa escena però sense so: Sense so
• Ara he canviat el so original per una altra melodia: Canvi de so 1
• Per últim, la mateixa escena amb una tercera melodia diferent: Canvi de so 2

FONAMENTS PERCEPTIUS DEL CINEMA

L'origen del cinema es remunta al 28 de desembre de 1895, quan els germans Lumière, van projectar imatges en moviment davant d'una audiència. També van produir una sèrie de curtmetratges documentals que van tenir gran èxit en el seu moment, amb temàtiques com obrers a la sortida d'una fàbrica, un jardiner regant la gespa, la onades trencant a la riba...

 

 

Abans, però, van aparèixer diferents objectes o aparells que buscaven reproduir el moviment:

 

- TAUMÀTROP

Es tracta d'un disc dibuixat per totes dues cares, amb dues parts complementàries d'una mateixa escena, al qual es lliguen dos fils de manera que en fer-lo girar ràpidament se superposen les imatges de cadascuna de les cares i es pot veure l'escena sencera.

Va ser inventat entre 1820 i 1825, però la seva paternitat és discutida. Habitualment s'atribueix al metge anglès John Ayrton Paris, que el va utilitzar el 1824 al Royal College of Physicians londinenc per tal de demostrar el fenomen de la persistència retinal.


- FENAQUISTOSCOPI
El fenaquistoscopi va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Es basava a l'efecte de la persistència de la visió o persistència retinal i va ser inventat simultàniament el 1832 pel físic belga Joseph Plateau i pel matemàtic i inventor austríac Simon von Stampfer.
L'aparell és compost per un disc giratori de cartró, un amb una sèrie d'escletxes o ranures equidistants i una sèrie de dibuixos que descomponen les fases d'un moviment a una de les seves cares. L'espectador es posa devant d'un mirall i col·loca les imatges de cara al mirall de manera que en fer girar el disc i mirar a través d'una ranura s'obté la il·lusió de les imatges en moviment. La separació entre les escletxes fa el paper d'obturador de manera que la imatge retinguda al cervell pot unir-se amb la imatge següent del disc, donant sensació de moviment quan el cartó gira a una velocitat adequada.

- ZOÒTROP
El zoòtrop és una joguina òptica inventada per William George Horner el 1834. Es basa en el fenomen de la persistència de la visió o persistència retinal per crear la il·lusió de moviment, i funciona col·locant una seqüència d'imatges que mostra les diferents fases del moviment dins el cilindre del tambor. S'inspirava en el fenaquistoscopi però, a diferència d'aquest, permetia que diverses persones el contemplessin alhora.


EDWARD MUYBRIDGE 

Eadweard Muybridge va ser un fotògraf i investigador nascut a Kingston upon Thames.
Exactament per què se'l coneix? Entre altres treballs pel seu estudi sobre el galop dels cavalls gràcies a una aposta duta a terme per Leland Standford, un multimilionari que volia sortir de dubtes sobre si un cavall podia romandre al galop durant un únic instant sense un sol casc recolzat a terra. Per aquest experiment necessitava a un fotògraf i va contractar al més prestigiós del moment que en aquell temps era Muybridge. Fou un dels pioners de la Cronofotografia.

CRONOFOTOGRAFIA

Cronofotografia és un procés de visualització del moviment a partir d'una seqüència d'imatges gravades en una sèrie d'intervals iguals. És considerada una branca de la fotografia desenvolupada sobretot a la fi del segle XIX, molt propera en diversos aspectes a les primeres presentacions cinematogràfiques.
 

 

 

 

 

KINETOSCOPIA

El quinetoscopi fou el precursor del projector de pel·lícules modern desenvolupat per William Kennedy Laurie Dickson, mentre treballava amb Thomas Edison.

L'invent consistia en una caixa de fusta amb un orifici on hi havia una lent. A l'interior s'hi trobava una bombeta i el rotlle de la pel·lícula. La funció principal de l'aparell era reproduir imatges en moviment, les quals es visionaven a través d'una pantalla d'augment, prèviament dipositant una moneda i de forma individual.

El quinetòfon va ser el primer intent d'Edison d'unificar la imatge i el so a finals del segle XIX. La primera pel·lícula que es va mostrar va ser Dickson Experimental Sound Film. Finalment, va ser patentat per Edison l'any 1891.

STORYBOARD